Saltar apartados

Aula de Teatre

la marea
Shakexperience
Electra

L'aula de Teatre de la Universitat d'Alacant, des que es va crear ara fa 25 anys, té com a objectiu essencial aconseguir que tots els col·lectius universitaris (alumnat, PDI i PAS) puguen aprofundir en la temàtica de la pràctica escènica mitjançant activitats formatives (tallers de diversa índole) i la concreció de muntatges teatrals.

Sessions informatives curs 2017/2018
 - Aula de Teatre: Dimecres 4 d'octubre 16:00 Col·legi Major, Dijous 5 d'octubre 16:00 Col·legi Major
 - Teatre UPUA: Dijous 5 d'octubre 17:30 Sala Polivalent Seu Universitària d'Alacant - Edifici Sant Ferran

 Horari d'assajos curs 2017/2018:

-Teatre contemporani. Direcció: Iván Jiménez. Dimarts i dijous, en horari de vesprada. Col·legi Major, Campus de Sant Vicent

- Teatre clàsic. Direcció: Pascual Carbonell. Dilluns i dimecres, en horari de vesprada. Col·legi Major, Campus

- Teatre UPUA. Direcció: Elizabeth Sogorb. Dijous, 17:30 hores. Seu Universitària d'Alacant- Edifici Sant Ferran, Alacant.

 
 

Coordinació tècnica:
Pilar Fabregat
Tel: 965 90 35 79 
s.cultura@ua.es

Notícies i activitat teatral i escènica a la UA

 

Sol·licitar una obra de teatre


La Universitat d'Alacant ofereix a entitats públiques que estiguen interessades la possibilitat de sol·licitar les obres de teatre que estiguen en actiu. Per a consultar les condicions de contractació poseu-vos en contacte amb els nostres tècnics en les adreces anteriorment indicades.

 

Llistat d'obres de teatre

Pluto (castellano) 2016-2017 - Disponible

pluto

Pluto és la història d'una utopia, del somni del repartiment just de la riquesa, dels diners, és a dir, de Pluto. Déu n'hi do. Ja li preocupava a Aristòfanes en el segle IV abans de Crist. Li preocupava en un país mediterrani on la democràcia perdia peu. On la corrupció dels seus polítics era alta, alt el nivell de pobresa i baixa, molt baixa, la possibilitat d'aconseguir almenys un plat de llenties. On alguns ciutadans es feien esclaus per a treballar i així poder menjar... Atenes fa ara 25 segles. Aristòfanes no és el nostre contemporani, nosaltres som ara contemporanis d'Aristòfanes.

Si l'humor ens democratitza, perquè el riure ens fa perdre el sacrosant respecte als dogmes socials, Pluto és humor del bo perquè a més ens fa reflexionar. Un humor àcid, satíric, llengut, que ens convida a la festa. A la festa de la utopia. Una festa on la pobresa estiga eradicada i la riquesa, és a dir Pluto, lluny d'abusos, d'exclusions, de paranys, de mentides... ¿S'imaginen?

Dramatúrgia i direcció
Pascual Carbonell

Ajudant de direcció
Pilar García-Marró

Escenografia
Manuela Ayuso

Disseny llums
Jordi Chicoy

Disseny cartell i vestuari
Miguel A. Carrasco

Dossier de l'obra


Repart

PLUTO Antonio Boronat
CARIONA Candy Moreno
MIRRINA Pepa Antón
CRÉMILO Paco Palma
ORÁCULA Pilar García-Pardo
BLEPSIDEMA Lola García
CINESIAS Manuel Serrato
POBRESA 1 María Mira
POBRESA 2 Ana Haligua
POBRESA 3 Encarnita Segarra
PRAXÁGORA Rosa Ramos
POTENTADA 1 Lucía Francisco
POTENTADA 2 Eti Pascual
POTENTADA 3 Loles Moreno
EL PUTER Roberto Sparano
LAMPITA Aurora Martínez
CALÓNICA Ángeles Ceballos
LACONIA Manuela Ayuso
SACERDOT Juan Cifuentes
CONCILIACIÓ Lidia Durá

Besos (valenciano) 2016-2017 - Disponible


besos

Enguany, el grup contemporani de l'Aula de Teatre de la UA està format per deu actors i actrius, set dels quals tenen amb aquesta la seua primera experiència teatral. Un elenc molt jove, amb una mitjana d'edat entorn dels 22 anys, que estrenarà la seua versió de "Besos" dimarts 16 de maig a les 20.00 hores al Paranimf de la Universitat, amb entrada per invitació. Representació en valencià.

Besos és una obra fresca, dinàmica, còmica, quasi un musical, però sense arribar a ser-ho. Utilitzant les cançons o les lletres d’aquestes com a nexe d’unió de les diverses escenes, l’obra tracta amb acidesa les misèries humanes davant l’amor -o mes bé el concepte que es té d’aquest-, el sexe, els desitjos i sobretot la por davant les relacions de parella.

Però abans que vegeu l’obra, ens agradaria fer-vos una pregunta:
"Quantes vegades, al llarg de la vostra vida, trobant-vos malament, no heu sentit una cançó de Perales, Dyango, Camilo Sesto... i us heu trobat pitjor encara? Amigues, amics:
Hablemos del amor una vez más
que es toda la verdad de nuestra vida.
Paremos un momento las horas y los días
y hablemos del amor una vez más."

Autors:
Carles Alberola
Roberto García

Direcció:
Toni Ferri

Repart:
Núria Quero Sánchez
Adrián Galindo Fernández
Jaime Monerris Gomis
Alberto Lozano Rodríguez
Ernest Martínez Bruch
Kevin Bernabéu Rodríguez
Estefany Cuenca
Raquel B. Lanuza
Irene Elisa Santacreu i Cortes
Beatriu Mas Sempere

Versions de les cançons:
Adrián Galindo Fernández
Ernest Martínez Bruch
Beatriu Mas Sempere

Disseny de llums:
Jordi Chicoy
Toni Ferri

Tècnic:
Jordi Chicoy

Escenografia:
Alberto Lozano
Toni Ferri

Vestuari:
Irene I. Santacreu
Toni Ferri

Sastressa:
Irene I. Santacreu

Comedia sin título (castellano) 2016-2017 - Disponible


comedia sin titulo

«Federico García Lorca arriba al teatre universitari de la UA. O millor dit, Lorca torna al teatre universitari, com ho va fer amb el seu projecte de La Barraca . Federico tenia molt clara la relació que havia de tenir el teatre amb el poble, i en  Comedia sin Título va decidir exposar-ho com només ell pot fer-ho.

Amb aquestes dues premisses, enguany afrontem el muntatge d'aquesta obra inacabada però plena de reivindicació i vigència. Respectant al cent per cent el text original, hem creat un espectacle que té un peu en 1935 i un altre en 2017, intentant tendir un pont perquè el públic reba aquesta proposta com alguna cosa fresca, transgressora i sorprenent, tal com ho va concebre en el seu moment l'autor. Però per sobre de tot, volem retre homenatge al gran poeta i dramaturg que va ser assassinat fa ara 80 anys». Iván Jiménez
 
"No vaig a obrir el teló per a alegrar al públic amb un joc de paraules, ni amb un panorama on es veja una casa en la qual gens ocorre i on dirigeix el teatre les seues llums per a entretenir i fer-vos creure que la vida és açò. No."

Repart per ordre d'aparició :
Ade Alcahud
Susana Martínez
Mauro Pons
José Miguel Santacreu
Rosa Orts
Samara Campaña
Laura Jordà
Paula Abadía
Luis Caballos
Manu Villalba
Paula Mateos
Daniela Moya
Laura Hernández
Manolo Flórez
Marcos Montagud
Ramón Madrid
Chari Sansano

Direcció :
Iván Jiménez

Ajudant de direcció :
Daniela Moya

Música en directe :
Mauro Pons, José Miguel Santacreu, Laura Jordà, Rosa Orts i Susana Martínez

Direcció musical :
Laura Jordà

Direcció vocal :
Susana Martínez

Direcció coreogràfica :
Samara Campaña i Paula Mateos

Vestuari i escenografia :
Joan Miquel Reig

Disseny il·luminació :
Jordi Chicoy i Iván Jiménez

Tècnic llums i so :
Jordi Chicoy

Producció :
María Vila

Disseny de cartell :
Laura Hernández

Fotografia :
Iván Jiménez

 Caídos del cielo (castellano) 2015-2016

caidos del cielo

Un grupo de teatro de gente sin hogar está creando, a través de improvisaciones, una obra de teatro basada en ellos mismos. El tiempo apremia pues hay fecha de estreno. Pero las dificultades son muchas. Una noche, mientras Luz intenta resolver sin éxito la escritura de una escena en su estudio, Charito, la protagonista de la obra, “cae del cielo” para echarle una mano. A partir de entonces, este espíritu burlón se convertirá en la musa, e irá, no sólo dictando la obra a la autora, sino resolviendo los múltiples conflictos que irán surgiendo con los actores en los ensayos.

Reparto

Charo Endrinal  - Candy Moreno
Luz - Pepa Antón
Abelino - Rodrigo Sorogoyen
Amadeo Lanza - Antonio Boronat
Violeta - Mª Ángeles Ceballos
Jato - Manuel Serrato
Manuela - Eti Pascual
Guardia/Psiquiatra - Lidia Durá
Luisa - Lucía de Francisco
Madre de Luisa - Aurora Martínez
Nata - Pilar García
Antonio - Juan Cifuentes
Marcela - Loles Moreno
Señora (de su casa) - Charo Felipe
Félix - Paco Palma
María (Mujer de Félix) - Encarni Segarra
Viola - Ana María Haligua
Pilar - Rosa Ramos
Marta - Manuela Ayuso

Ficha técnica

DIRECCIÓN Pascual Carbonell
DURACIÓN DE LA OBRA 90 minutos
DISEÑO CARTEL Miguel A. Carrasco
MÚSICA Juan Luis Mira
ESCENOGRAFÍA Manuela Ayuso
DISEÑO LUCES Jordi Chicoy
TEXTO Paloma Pedrero
AYUDANTE DE DIRECCIÓN Pilar García
DRAMATURGIA Y DIRECCIÓN Pascual Carbonell

Dossier en pdf

Electra (valencià) / Electra (castellano) 2015-2016

ELECTRA, DE SÒFOCLES

Versió i direcció:
RICARDO ARQUEROS

La nit que Agamèmnon, rei de Micenes, torna a casa després del setge de Troia és assassinat per la seua dona Clitemnestra i l’amant d’aquesta, Egist. Electra, la filla major d’Agamèmnon, tement per la vida del seu germà petit, Orestes, el posa sota la protecció d’un home de confiança perquè l’ajude a eixir del regne. Des d'aquest moment no deixarà de plorar la mort del pare i de denunciar els autors del crim, raó per la qual pateix tota classe de tortures i maltractaments. La determinació que té és fèrria, però han passat quinze anys i l’esperança que Orestes torne de l’exili per a consumar la venjança comença a esvair-se.

INTÈRPRETS
OMBRA D’AGAMÈMNON Enric Piera
ELECTRA Daniela Moya Ruiz
CRISÒTEMIS Samara Campaña, Raquel Presas
CLITEMNESTRA Rus Hernández, María Mira
ERÍNIES Bibiana Cerdán, Teresa Sevilla,
Samara Campaña, Rus Hernández,
María Mira, Raquel Presas
PRECEPTOR Ramón Madrid
ORESTES Raúl Riquelme Ávila
EGIST Jesús Mora Ordóñez

DIRECCIÓ TÈCNICA I IL·LUMINACIÓ Jordi Chicoy Mira
CARTELL El Gabinete
VESTUARI Hilanderas de Abenza
ESCENOGRAFIA Ricardo Arqueros/ Enric Piera
ESPAI SONOR, VERSIÓ I DIRECCIÓ Ricardo Arqueros

85 minuts

Premis

  • XI Festival  nacional  de teatre aficionat de l'Excmo Ajuntament de  Dues Germanes (Sevilla)
    • Premi a la millor adreça: Ricardo Arqueros
    • Premi a la millor actriu: Daniela Moya Ruiz

Dossier en pdf

La Marea. I els peixos van eixir a combatre contra els homes (valencià)
La Marea. Y los peces salieron a combatir contra los hombres (castellano)
2015-2016

Direcció: IVÁN JIMÉNEZ
Espectacle de creació col·lectiva amb textos d'Angélica Liddell

De guerres i de pobreses, de Síria i del Senegal:
dues historias, dues famílies que en representen milers.

Al cap i a la fi, migracions que no deixen de ser un problema:
el problema dels immigrants, el problema dels refugiats,
el dels acollits i el dels que acullen,
el de las xifres d'ofegats en pasteres, el de la incertesa,
el de l'esperança i el dels silencis eixordadors i humits.

La Marea es vesteix avui d'origen i destí del viatge més difícil
que mai ens hem atrevit a sentir:
Europa com a objectiu, amb textos d'Angélica Liddell.
Síria i el Senegal, el principi d'un tot de tinta, llàgrimes i suor
col·lectius.

Un toc d'atenció, un missatge en una botella que esperem que 
arribe a la platja adequada, abans que siga massa tard.

REPARTIMENT
Ade Alcahud
Luis Caballos
Nara Pérez
Guiomar Domínguez
Manolo Flórez
Noelia Linares
Sara Marco
Susana Martínez
Lucas Montiel
Àngela Navarro
David Pacheco
Fran Peris
Mauro Pons
Ángela Rodríguez
Chari Sansano
Pablo Sendra

MÚSICA EN DIRECTE Susana Martínez, Fran Peris, Lucas Montiel, Ángela Rodríguez, Noelia Linares, Àngela Navarro, David Pacheco, Mauro Pons i Guiomar Domínguez
ESPAI SONOR Lucas Montiel
COORDINACIÓ DRAMATÚRGIA Fran Peris, David Pacheco e Iván Jiménez
VESTUARI I ASSESSORAMENT ESCÈNIC Joan Miquel Reig
ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC I TRADUCCIÓ AL VALENCIÀ Àngela Navarro i David Pacheco
ASSESSORAMENT MOVIMENT Inma Ortega
DISSENY IL·LUMINACIÓ Jordi Chicoy
AJUDANT DE DIRECCIÓ Guiomar Domínguez

90 minuts

PREMIS

  • Catral: 3º premio en el IV Certamen Nacional de Teatro Amateur Villa de Catral 2016
  • IBI:  XXII Concurs de teatre amateur Vila d’Ibi 2016 premio a la mejor iluminación: Jordi Chicoy
  • Águilas: XIII Certamen Nacional de teatro aficionado “Paco Rabal” de Águilas:
    • Primer grupo clasificado
    • Mejor dirección: Iván Jiménez
    • Mejor escenografía
    • Mejor iluminación: Jordi Chicoy
    • Mejor resolución escenográfica
    • Premio Nazarín a la mejor interpretación junior
  • Premio del público de "Alicante a Escena" 2016
  • Certamen Nacional de Teatro Amateur Alhama de Murcia 2017
    • Mejor Obra
    • Mejor Dirección: Iván Jiménez
    • Mejor Actriz: Premio Ex Aequo a las actrices: Ade Alcahud, Lola Cantó, Guiomar Domínguez, Noelia Linares, Sara Marco, Susana, Martínez, Ángela Navarro, Ángela Rodríguez y Cari Sansano.
    • Premio Especial del Público
  • II Certamen Nacional de teatro aficionado de Cartagena
    • Mejor obra
    • Mejor dirección a Iván Jiménez
    • Mejor elenco de actrices
    • Mejor actor de reparto para Pablo Sendra, por el papel de Omar.

Dossier en pdf

Shakesperiencie (castellano) 2015-2016

THE SHAKESPERIENCE
Dramaturgia y dirección: Pascual Carbonell

¿Cuál es el problema de las obras de William Shakespeare? ¡Que son muy largas!

En Shakesperience podrás ver las obras más importantes del ilustre autor contadas en apenas 10 minutos. Adaptaciones, versiones libres, escenas antológicas de Romeo y Julieta, Hamlet, Otelo, Tito Andrónico, Mucho ruido y pocas nueces, El mercader de Venecia, Macbeth…

Disfruta de esta Shakesperience cuando se cumplen 400 años de la muerte del dramaturgo inglés.

REPARTO
Nando Arroyo
Paloma Costa
Noelia Linares
Irene Marcelo
Toni Rodiel

DRAMATURGIA Y DIRECCIÓN
Pascual Carbonell

PRODUCCIÓN
ACTUATEATRO

Castellano
60 minutos

Dossier en pdf

Després de la pluja (valencià) / Después de la lluvia (castellano) 2014-2015

 

«Els més de dos anys de sequera es fan patents en els ànims d'un grup de treballadors d'unes oficines que pugen al terrat de l'edifici a fumar, infringint així la normativa de l'empresa. Allí busquen escapar de la realitat i es troben amb les seues pors, ambicions, odis, desitjos i enveges en un ambient farcit de desesperació i histèria. L'arribada d'una anhelada i desesperada pluja potser donaria una altra oportunitat a les seues vides».

El repartiment, per ordre d'aparició, es compon per:

Cap administratiu: Pedro T. Sánchez
Programador informàtic: Fran Peris Keito
Secretària Castanya: Àngela Navarro
Secretària Morena: Laura Sánchez
Secretària Rossa: Nara Pérez
Secretària Pèl-roja: Guiomar Domínguez
Missatger: David Pacheco
Directora: Tania Ivorra

Fitxa tècnica:

Escenografia: Begoña Movellán
Il·luminació i so: Jordi Chicoy
Assessoria d'imatge: Alberto Calle / Aitana Pérez
Assessorament lingüístic: Àngela Navarro / David Pacheco
Versió en valencià: Sandra Montserrat
Regidoria: Aitana Pérez
Ajudant de direcció: Aitana Pérez
Disseny del cartell: Helga Pérez

Micropinzellades (valencià) / Micropinceladas (castellano) 2014-2015

En una subhasta de quadres es posa a la venda un quadre en blanc. Dos lladres es disposen a robar aquest quadre. La bella dorment es fa l’adormida. Dues lesbianes criden en la nit. Un soldat francès creu reconèixer la seua antiga promesa abans de matar-la. Un aniversari revelador. Un gat que és viu i mort al mateix temps. Una cita a cegues sota la llum de les estrelles. Una jove mira a través de la finestra. Picasso desordena el seu món i crea la seua millor obra. Eva es queda al carrer.

En conjunt, la proposta ofereix onze escenes, onze autors i vint-i-dos actors en un espectacle en què el teatre es fa pintura i la pintura es fa teatre.

Direcció: Pascual Carbonell

Más que días estupendos 2014-2015

L'obra està fomada per dotze escenes unides per un nexe, en la qual personatges diferents mostraran les seues vivències. Multitud d'actors creen una funció coral en la qual cadascun d'ells, i tots en el conjunt, seran els protagonistes. Más que días estupendos és una comèdia amb molts matisos i registres, en la qual els personatges tornaran a ser joves, i reviuran l'ambient de la dècada dels setanta i les emocions de quan tot estava per fer.

Más que días estupendos parla de "la transformació que experimentem en deu, quinze dies", segons l'autor. "Deixem de ser nosaltres. Som de sobte aventurers. Intrèpids, atrevits, o totalment ganduls, tímids", diu Sanzol.

Textos d'Alfredo Sanzol.
Intèrprets: R. Felipe Serrano, L. Francisco Yañez, M. P. García Pardo i altres.
Direcció: Iván Jiménez.

Las Asambleístas 2013-2014 +info

L'obra mostra una Grècia sumida en la crisi política produïda per la guerra civil grega i unes dones que, fartes de veure com els homes les deixen de banda i prenen decisions equivocades, decideixen conquistar el dret a opinar amb la més divertida de les argúcies. Les dones prenen el control de la ciutat i proposen una sèrie de mesures tan revolucionàries com divertides.

L'assemblea de les dones conté totes les característiques del millor teatre d'Aristòfanes: la crítica social, el pla fantàstic, l'heroïna ideal, i el món al revés. Està plena de frases enginyoses, línies de diàleg hilarants, una tipificació de personatges divertidíssima i un gran final feliç.

Direcció i adaptació: Ricardo Arqueros.
Intèrprets: Nara Gómez, Daniela Mínguez, Tania Jiménez, Irina Sempere, Ángela Navarro, Fátima Rocamora, Chari Sansano, Marta García, Neus Fuster, David Pacheco, EnricPiera, Ramón Madrid, Nahuel Montoya.
Il·luminació: Jordi Chicoy Mira.
Escenografia: Cosecosas.

La memoria de los objetos 2013-2014

En uns encants, un d'aquests mercats ambulants que tant proliferen, Eleuteria (Elu), ven els seus objectes usats, gastats, vells. Darrere de cada objecte hi ha una història: la història de la transició del nostre país viscuda per cadascun dels protagonistes, éssers anònims que van patir, van riure, es van enamorar i van viure una època en la qual tot estava per estrenar.

La història pretén traslladar la idea que les persones grans “no són objectes de segona mà, usats, gastats, vells: tenen molt a dir sobre el que ens passa. Hem de parar-nos a escoltar-los, perquè les seues històries són part de la nostra història. I ningú millor que ells per a explicar-les”.

Direcció i  dramatúrgia de Pascual Carbonell.
Companyia: Grup de Teatre de la Universitat Permanent d'Alacante.
Música: Antonio Boronat.
Disseny i llums: Jordi Chico.
Escenografia: UPUA.

Microteatro de andar por casa 2013-2014

Aquest muntatge, pensat per ser representat en espais no convencionals, tracta sobre "el tema universal: el desamor". Es tracta "d'històries que es desenvolupen en un museu, la universitat, en ple carrer, a la meitat de la nostra vida perquè la vida és un gran escenari i nosaltres hi actuem".

"Filles que deixen les seues mares abandonades en qualsevol lloc, noies que troben l'amor ficat dins d'un Kinder Sorpresa, un GPS maleït que només et guia a la perdició, carícies que no ho són tant, retrobaments i desacords en una biblioteca, la  mort enamorada d'un pobre estudiant de Sociologia, revisions d'exàmens que són revisions d'alguna cosa més, intercanvi de parelles, noies que volen ser actrius, escriptores de novel·la negra...". Totes aquestes són les històries que formen el calidoscopi del MICROteatro DE ANDAR POR CASA.

Direcció: Pascual Carbonell
Escenografia, diseny il·luminació, vestuari: Dan G. Ortiz, Gorka y Pascual Carbonell
Intèrprets: Mitchell Hernández, Josi Alvarado, Laura J. García, Ana Peiró, María Cabrera, Chelo Oñate, Estefanía Montoya, Rafael Molina, Juande Pérez, Tania Ivorra, Nerea Ruiz, Pablo Sendra, Valeria González, Nando Arroyo, Paloma Costa, Lorena Pérez, Susana Martínez, Nerea Martínez, José Sala y Fiona Maxence.

Pequeño teatro grande 2012-2013

No hi ha teatre xicotet: fins a l'escena més ínfima es fa gran quan flota sobre l'emoció i el compromís. D'aquesta premissa hem partit per a crear PEQUEÑO TEATRO GRANDE, una proposta per a celebrar els 25 anys d'activitat en l'Aula de Teatre de la Universitat d'Alacant, que és un recorregut per fragments breus del teatre vell i del nou, etern i efímer sempre, i que comencem tant amb la participació d'actors i actrius que van fer possible aquesta aventura fa ja anys com els qui ara ho estan fent realitat, units tots per la mateixa passió, la dels qui creuen que la grandesa es troba en les coses humils. I no hi ha res més humil –ni més gran– que la paraula de l'actor i la complicitat de l'espectador.


Des de Shakespeare a Belbel, passant per textos propis, creats pels mateixos intèrprets. Teatre breu, íntim, sense escarafalls ni ostentacions tècniques, teatre, simplement, per a fer-se un buit en qualsevol espai: un museu, una terrassa, una aula o un passadís, perquè qualsevol lloc pot convertir-se en un obrador de somnis quan el toca la vareta màgica de la representació.

Teatre de butxaca, microteatre, digueu-li com vulgueu. TEATRE AMB MAJÚSCULES. PETIT TEATRE. GRAN. Sempre.

Escenes:

  • ANTES DEL DESAYUNO, d'E. O’NEILL
  • RICARDO III , de W. SHAKESPEARE
  • FUGA, de J. GALCERÁN
  • LA CHICA DEL PUENTE, de P. LECONTE
  • TORRIJAS DE CERDO, de J.A. de MESA
  • DESPRÉS DE LA PLUJA, de S. BELBEL
  • A RAS DEL CIELO, de J.L. MIRA
  • A SOLAS CON GILDA, de J. ALVARADO
  • ZENOBIA, de M. de Carvajal
  • DESENCUENTROS, d'E. PIERA
  • LA CAJITA DE LOS TIEMPOS FELICES, de J.L. MIRA
  • HOMENAJE A EUGENIO, Eugenio.

Dramaturgia i direcció: JUAN LUIS MIRA

El sueño de una noche de verano 2012-2013

El duc Teseu ultima els preparatius de les noces de la seua filla Hipòlita, al mateix temps que recomana a Egeu que aprove el matrimoni entre la seua filla Hèrmia i Demetri. El que Egeu no sap és que Hèrmia està enamorada de Lisandre, mentre que la que de debò està boja per Demetri és Helena.

Al voltant d'aquest embolic sentimental, pul·lulen les fades i els follets del bosc, com Robin, que és l'encarregat de barrejar pocions màgiques que serveixen per a enamorar els homes. Així comença un turbulent embolic ple de bromes i fetilleries.

INTÈRPRETS:
Juan Cifuentes, Charo Felipe, Antonio Boronat, Eti Pascual, Fracisco Palma, María Jarillo, M. Antonia López, Lidia Dura, Candy Moreno, Lucia Francisco, Eloisa Azorín, Roberto Sparano.

DIRECTORA: Eloisa Azorín

El anzuelo de Fenisa, de Lope de Vega 2012-2013

Basada en el desè conte del vuitè dia del Decameró de Boccaccio. Fenisa, una dama de la cort de Palerm, intenta festejar el ric mercader Lucindo per a així beneficiar-se del patrimoni d'aquest. Paral·lelament, Dinarda, disfressada d'home, arriba a Palerm a la recerca de l'home que la va seduir i després la va abandonar. Fenisa acaba enamorant-se d'un tal Juan de Lara, que no és un altre que la disfressa sota el qual s'amaga Dinarda.

Text divertit, modern i que té continguts morals i ètics tan importants com la independència de la dona o el dret a un treball digne. El anzuelo de Fenisa és una obra que fa olor de mar. Des del port on arranca l'acció escènica fins al golf on naufraga l'avarícia de Fenisa. Aquell mateix mar en què Dinarda rescata Albano de la illa de l'oblit i, on Tristán lluita contra corrent de picardia i astúcia que amenaça la dringadissa de la borsa del seu amo. La llum i l'ambient són els de una ciutat portuària plena de vaixells, mercaderies i mercaders.

Cos a cos 2012-2013

Cos a cos , comedia pugilística en sis asalts i mig, mostra les relacions de parella com un verdader combat de boxa, on l'amor, l'ambició, l'estratègia o el sou formen part d'aquest enfrontament de sis asalts i mig.

Cos a cos de Juan Luis Mira, Premi de Teatre Tricicle «Por Humor al Arte»; trad. català: Sandra Montserrat; direcció: Tomàs Mestre. Intérpretes: Fran Peris Keito, Jesús Mora, Rosa Castillo, Sandra Montserrat, Antonio Viudes, Omar Sanchís; música: J. L. Mira; escenografia: Begoña Movellán

 Aquel Fernando 2012-2013

Uns joves actors entren en escena i es converteixen, per art de màgia, -la màgia del teatre-, en ancians residents del geriàtric EL CRIST DE LA FARÀNDULA. No volen prendre's la pastilla que els ofereix la infermera, una gaditana riallera i una mica sergent, l'única pastilla que volen és un poc més perillosa ja que crea addicció i és pur verí, la pastilla del teatre. Aquest grup de vellets es disposa a assajar una obra titulada AQUEL FERNANDO, una obra que don Pablo, -el director d'aquesta colla d'artistes sexagenaris-, va representar quan estudiava en la universitat allà pels anys… uf, doncs sí que ha passat el temps!

Una obra que parlava de la Constitució de 1812, la Pepa, de la llibertat, de l'esperança d'un poble per eixir del clot, de… vaja, açò em sona a crisi! Doncs sí, les retallades socials arriben fins a aquest geriàtric, els que manen es disposen a tancar-lo i a “recol·locar” els seus residents en altres centres. La companyia té el perill de dissoldre's. El que ningú sap és que AQUEL FERNANDO, l'obra que assagen en secret els nostres entranyables vellets, pot significar un futur tan prometedor com inesperat per als qui semblaven no tenir ni futur ni esperança.

 Las Sillas 2011-2012

Las Sillas , considerada l'obra mestra d'E. Ionesco, posa en escena una parella d'ancians aïllats en una torre situada a l'interior d'una illa. Per a justificar davant del món una llarga existència de fracassos i humiliacions, han organitzat una gran recepció a la qual conviden gent imaginària, personalitats de tota espècie, entre les quals hi ha el mateix Rei.

Només un nombre més i més fabulós de cadires buides indicarà la invisible presència de la multitud, visible només per als protagonistes de l'obra. Però els dos vells potser no són més reals que la multitud; hi estan per a expressar el buit, donant-li el seu indispensable contorn, la densitat present de la seua absència.

Quan l'escena està totalment obstruïda amb cadires buides, al punt que els vells queden embossats, com bloquejats en un naufragi immòbil, apareix l'Orador encarregat de transmetre el gran missatge destinat a salvar la humanitat.

Las Sillas  intenta oposar el que és còmic al que és tràgic per a reunir-los en una síntesi teatral nova. Aquests dos elements es posen en relleu mútuament, es neguen mútuament, i poden constituir, gràcies a la seua oposició, un equilibri dinàmic no exempt de tensió dramàtica.

Per ventura no s'ha mantingut mai aquest equilibri dinàmic amb major mestratge que en Las Sillas , on el dolor i la poesia nues, romanen sense parar oferits als riures dels espectadors. exposició vol ara rememorar.

Lisístrata (versió valencià) 2011-2012

Aquesta versió de Lisístrata ha comptat amb la iniciativa dels integrants de Teatre Clàssic i Teatre Universitari, que s'han implicat en tots els elements de la producció: vestuari, composició musical, escenografia, disseny del cartell. En aquesta ocasió la direcció ha estat compartida entre Andrés Vinaches i Tomàs Mestre, que han creat dues versions en castellà i valencià, que es representaran en un idioma o un altre segons les peticions dels municipis.

Sinopsi

S'estrena aquesta comèdia l'any 411 a. de n. era, quan Atenes estava immersa en la guerra del Peloponès. En aquest ambient bèl·lic cenyeix Aristòfanes el contingut de la seua Lisístrata, en un exemple primerenc i egregi de com el teatre reflexiona sobre els conflictes i les vicissituds de la societat en què es produeix.

Sota l'embolcall d'un llenguatge lliure i desenfadat i d'una peripècia escènica de gran comicitat, Aristòfanes ens presenta un problema greu i universal que al llarg de la història ha afectat totes les societats humanes: el de la guerra i les conseqüències d'aquesta.

Davant de la ruïnosa realitat política del moment, davant de les rivalitats de les ciutats de Grècia, un sentiment panhel·lènic recorre l'obra, que oposa a aquesta trista realitat una comèdia d'utopia política, vivaç i divertida, que ens diu que la pau és possible, i que la reconciliació és sempre preferible a l'enfrontament. En una línia de comicitat directa i sense pal·liatius, la Lisístrata d'Aristòfanes és un seriós al·legat a favor del sentit comú i una ferma crida a la concòrdia universal per sobre de falsos patriotismes de llogaret.

Dues forces antagòniques competeixen en aquesta comèdia: la guerra i la pau; dos grups de personatges sustenten i defensen cadascuna d'aquestes: les dones són partidàries de la pau, els homes propugnen la necessitat de continuar la guerra. La comèdia parteix d'una situació bèl·lica, d'un estat actual i d'unes circumstàncies que les dones no accepten. Dirigides per Lisístrata, les dones de tota Grècia decideixen oposar-se a la guerra amb un recurs singular i molt eficaç: una vaga de sexe? Sorgeix així el conflicte còmic amb els homes, que formen el grup dels antagonistes, partidaris de la situació bèl·lica establida.

La ximpleria i el reduccionisme del plantejament inicial, i la peculiaritat del recurs utilitzat per les dones, reforcen la potencialitat còmica de cada situació dins de la trama argumental. Segons la convenció del teatre àtic antic aquesta trama avança a través dels Episodis, que estan separats entre si per les intervencions dels semicors de vells i de dones.

El caràcter no pròpiament realista del teatre àtic antic i les convencions del gènere comèdia en l'Atenes de l'època clàssica determinen els trets de fons i forma d'aquesta Lisístrata; el geni del seu autor ens ofereix una obra plena d'humor que, entre bromes i veres, és en si mateix una obra mestra de l'art dramàtic universal.

Premi Especial del Públic en la XXV Edició del concurs de projectos de Teatre Amateur “Alicante a Escena” 2012

Lisístrata (versión castellano) 2011-2012

Esta versión de Lisístrata ha contado con la iniciativa de los integrantes de Teatro Clásico y Teatro Universitario, quienes se han implicado en todos los elementos de la producción: vestuario, composición musical, escenografía, diseño del cartel. En esta ocasión la dirección ha sido compartida entre Andrés Vinaches y Tomàs Mestre, creando dos versiones en castellano y valenciano, que se representarán en un idioma u otro según peticiones de los municipios.

Sinopsis

Se estrena esta comedia en el año 411 a. de n. era, estando Atenas inmersa en la Guerra del Peloponeso. A este ambiente bélico ciñe Aristófanes el contenido de su Lisístrata, en un ejemplo temprano y egregio de cómo el teatro recoge y reflexiona los conflictos y vicisitudes de la sociedad en que se produce.

Bajo la envoltura de un lenguaje libre y desenfadado y de una peripecia escénica hilarante, Aristófanes nos presenta un problema grave y universal que a lo largo de la historia ha afectado a todas las sociedades humanas: el de la guerra y sus consecuencias.

Frente a la ruinosa realidad política del momento, frente a las rivalidades de las ciudades griegas, un sentimiento panhelénico recorre la obra, oponiendo a esa triste realidad una comedia de utopía política, vivaz y divertida, que nos viene a decir que la paz es posible, y que la reconciliación es siempre preferible al enfrentamiento. En una línea de comicidad directa y sin paliativos, la Lisístrata de Aristófanes es un serio alegato a favor del sentido común y un firme llamamiento a la concordia universal por encima de falsos patriotismos de aldea.

Dos fuerzas antagónicas compiten en esta comedia: la Guerra y la Paz; dos grupos de personajes sustentan y defienden cada una de ellas: las mujeres son partidarias de la paz, los hombres propugnan la necesidad de continuar la guerra. La comedia parte de una situación bélica –de un estado actual y de unas circunstancias dadas- que las mujeres no aceptan. Capitaneadas por Lisístrata, las mujeres de toda Grecia deciden oponerse a la guerra con un medio singular y muy eficaz: una ‘huelga de sexo’. Surge así el conflicto cómico con los hombres, que forman el grupo de los antagonistas, partidarios de la situación bélica establecida.

La simpleza y el reduccionismo del planteamiento inicial, y la peculiaridad del recurso utilizado por las mujeres, refuerzan la potencialidad cómica de cada situación dentro de la trama argumental. Según la convención del teatro ático antiguo esa trama va avanzando a través de los Episodios, que están separados entre sí por las intervenciones de los Semicoros de Viejos y de Mujeres.

El carácter no propiamente realista del teatro ático antiguo y las convenciones del género comedia en la Atenas de la época clásica determinan los rasgos de fondo y forma de esta Lisístrata; el genio de su autor nos brinda una obra pletórica de humor que, entre bromas y veras, es en sí misma una obra maestra del arte dramático universal.

Premio Especial del Público en la XXV Edición ce concurso de proyectos de Teatro Amateur “Alicante a Escena” 2012

Noche de Reyes 2011-2012

NOCHE DE REYES és el cinquè muntatge en el qual el TU de la Universitat d'Alacant, prop ja de complir el quart de segle d'existència, tracta un text de l'autor més universal de tots els temps i, com en els anteriors treballs ( El mercader de Venècia , Molt de soroll i poques nous , Romeu i Julieta , i Hamlet ) l'objectiu que té és acostar la poètica teatral a l'espectador jove i compartir-hi el fet que hi ha dramatúrgies, com les de Shakespeare, per on no passa el temps.

Las fortunas de Andrómeda y Perseo 2009-2010

Amb la intenció de fer la més brillant producció teatral escomesa fins a aquest moment, la comèdia mitològica o rondalla escènica Andrómeda y Perseo de Calderón de la Barca, es va estrenar en el Coliseu del Buen Retiro de Madrid el dia 18 de maig del 1653, amb direcció del mateix autor i la col·laboració de l'escenotècnic italià Baccio del Bianco. Va obtenir un clamorós èxit que la va conduir a oferir trenta-sis representacions. Des de llavors no ha tornat a posar-se en escena.

El manuscrit es conserva avui en The Hougthon Library, de la Universitat de Harvard. Consta de cent cinquanta folis, dels quals cent quatre corresponen als versos de Calderón i les seues acotacions i quaranta-sis a la partitura musical, d'autor desconegut. L'adaptació que he fet ha sigut elaborada sobre l'edició publicada l'any 1994 per Rafael Maestre.

L'obra tenia deu canvis de grans decorats i la utilització d'abundant i complexa maquinària escènica. Davant de la impossibilitat de dur a terme un muntatge similar al plantejat per Calderón per a la seua obra, el nostre primer objectiu, el nostre pla de treball, va ser traslladar aquesta grandiosa comèdia palatina a un modest corral de comèdies. Alguna cosa així com introduir en una caixa de sabates una catedral.

El meu propòsit va ser des d'un principi recuperar la música barroca de l'obra, no escoltada des de llavors, i algun dels nombrosos fragments cantats. En la transcripció, l'orquestració i l'adaptació de les partitures originals, van estar treballant el Catedràtic de Musicologia José María Vives i el guitarrista Raúl Juan, fins que vam haver de desistir per no tenir músics per a interpretar-la. Atès que un dels senyals d'identitat de la Companyia de Teatre Clàssic de la Universitat d'Alacant és la inclusió de música i cant, quelcom també característic del teatre que treballem, decidim fer una selecció de músiques del romancer tradicional i adaptar-hi alguns fragments del text cantat de Calderón.

En aquest curs hem estat treballant durant tres mesos amb seixanta-quatre alumnes, però al començament de la posada en escena a partir de gener, lamentant-ho molt, vaig haver de fer una selecció. Per evidents motius era impossible mantenir el nombre inicial. Van quedar vint-i-quatre, ja que guardava cinc o sis buits per als músics de corda que no trobem.

En aquest muntatge he tingut la col·laboració com a ajudant de direcció d'Ester Sánchez, protagonista de la nostra Lisístrata i participant en Antígona, Electra i Pséudolo que, encara que està fent el doctorat en biologia, ha trobat temps per a prestar-nos la seua inestimable ajuda.

Com en els nostres treballs anteriors hem intentat desenvolupar les capacitats artístiques dels alumnes participants i fer un projecte en comú, amb les iniciatives i la participació de tots en els diferents àmbits del procés creatiu. Aprofitant la magnífica oportunitat de formació, creació i difusió cultural que propicia la Universitat d'Alacant amb les seues companyies de teatre.

Morir (o no) 2009-2010

Un treball salvatge i ambiciós que tracta de la vida i de la mort, peró no de la mort inevitable per malaltia o catástrofe, sinó de la mort accidental que podría evitar-se i que és la que ens provoca ràbia.

                                 MORIR

                              (Un moment abans de morir)

Lloc:  Diferents espais d’una ciutat.

Temps: Ara

Personatges:  GUIONISTA                        Jesús Mora Ordoñez

            DONA                                Mar España Segura

            HEROÏNÒMAN                 Joan Lluís Escoda

            GERMANA                        Ana Sandoval Mestre

            MARE                                 Sandra Montserrat

            FILLA                                   Irene Coloma

            MALALT                             Felip Manzanaro

            INFERMERA                      Miriam Parodi Úbeda

            SENYORA                          Elena Candela

            DONA POLICIA                 Virginia Gisbert

            HOME POLICIA                 Enric Martinez Piera

            MOTORISTA                    Jordi   Domènech

            ASSASÍ                               Pere   Sanchez  Gil

            VÍCTIMA                           Joan  Nave Fluxà

            CENTRAL  POLICIA          Caterina Vallès  Salort   

 
                                                  FITXA TÈCNICA

Espai Escénic    Ignacio  Chillón

Vestuari    Aula de teatre

Caracterització  Charo  Albadalejo / Mª Àngels  Garcia

Coreografia   IES  EL Pla

Disseny de llum i só  Ignacio Chillón

Versió  valencià  Sandra Montserrat

Vídeo    UA

Fotografia       

Disseny cartell  Ignacio Chillón

Impremta    

Producció                                      

Direcció   Tomàs  Mestre

Una prova de la consistència , de la salut, de la fragilitat, de la degradació , del deteriorament de les persones i les comunitats en distintes èpoques, cultures, llocs i grups humans és la mort, que permet de fer comparacions i posar les coses en evidència. La mort és un gran reactiu universal. Sorprèn que allò que està estandarditzat per a tots, la mateixa prova de la mort, provoque una gamma de respostes summament diverses....,Tu mateix.

La mort, tot i ser molt universal i tindre aspectes molt comuns, provoca respostes, reaccions i interpretacions bastant divergents, diverses, fins i tot dispars. Per alguna cosa serà....

En aquesta societat la mort tan sols ens convida a la reflexió quan algú proper desapareix, si no, no hi ha temps. Però quan la mort és d'algú molt proper llavors sí, llavors hom es sorpren, és una sorpresa terrible.

Vivim en una cultura en la què la mort és la gran absent.

En aquesta cultura s'ha produït el silenci sobre l'essencial. I això no és bo.

Antaviana 2008-2009

Ha estat una satisfacció molt gran treballar textos de Calders dins l’àmbit universitari. L’Aula de Teatre Universitari de la UA se sent privilegiada per poder donar a conèixer part del  univers de Calders.
Endinsar-se en l’obra de Calders, és fer-ho en el món de la poesia i de la tendresa. Un humor tan deliciós..., una escritura tan afinada com un bisturí i tan contundent com una maça..., la ironia..., la honestedat moral..., la llibertat total per al somni..., CALDERS.

ANTAVIANA de Pere Calders

REPARTIMENT  PER ORDRE D’APARICIÓ

JOAN NAVE ..........................................................Adam,Lladre Ric,Ernest.
MARINA HERNÀNDEZ ........................................Eva, María Montserrat
NANDO ARROYO ..................................................Arlequí,Home I, Pare Noel.
RAFAEL LLORENS ...............................................Senyor Ric, Home II.
CRISTIAN ONTENIENTE .....................................Galsworthy.
ANA SANDOVAL MESTRE ..................................Cambrera, Portera.
ESTHER ZARZO ...................................................Veïna, Conciencia.
JORDI DOMÈNECH ..............................................Senyor Gramòfon,Comprador,Abel.
VIRGINIA GISBERT ..............................................Noia Deshonrada.
XAVIER OVIEDO ...................................................Lampista.
MIRIAM PARODI ÚBEDA .....................................Àvia I
CATERINA VALLÈS SALORT ...............................Mare.
AINA IVARS TAUSTE ...........................................Nena.
SERGI GIR ............................................................Lladre, Funcionari.
MAR ESPAÑA .......................................................Fada.
MARÍA SERNA .....................................................Narradora.
JOAN LLUÍS ESCODA ..........................................La Hiena, Eudald.
ELENA CANDELA ................................................Isabel.
SANDRA MONTSERRAT ......................................Àvia II.
TOMÀS MESTRE ..................................................Deca Carel.li.

Sólo un pequeño aumento 2008-2009

(Juego teatral con dramaturgia de Juan Luis Mira a partir del texto EL AUMENTO de Georges Perec)

Sinopsis:

Dicen que todas las historias ya están contadas, que lo que nos queda es, ni más ni menos, contarlas de distinta manera. Tan antiguo como el ser humano es su aventura por sobrevivir y abrirse paso en el laberinto vital que le ha tocado en suerte. Por ejemplo, imaginemos que simplemente a uno de nosotros se le ha pasado por la cabeza pedir un aumento de sueldo a su Jefe de turno... Ahí comienza una historia –entre la aventura y la desventura-  que todos conocemos aunque, probablemente, nunca nos la hayan contado de esta manera...

con:

EFMAN SCHAFFER
MARINA HERNÁNDEZ
NOEMÍ PEIDRÓ
CELIA MARTÍNEZ
JOSI ALVARADO
ANA POLO
MARIO HERNÁNDEZ
LETI GARRIGÓS
ANA SANDOVAL MESTRE

Y

KEITO
ESPACIO ESCÉNICO: INÉS CARBALLO Y ANDREA MELIVEO
VESTUARIO: ESTHER RUIZ
AYUDANTE DE DIRECCIÓN: SANTI GARCÍA
FOTOGRAFÍA Y DISEÑO CARTEL: DANI SIRVENT
DISEÑO LUMINOTECNIA, DRAMATURGIA  Y DIRECCIÓN:
JUAN LUIS MIRA

UNA PRODUCCIÓN DEL S. DE CULTURA DEL VICERRECTORADO DE E.U. DE LA UNIVERSIDAD DE ALICANTE

Abuelos 2007-2008

ABUELOS, de Juan Luis Mira
Dirigida por: Jesús Cracio


Una mirada, desde la ternura y la sonrisa, a ese tiempo en que la vida transcurría en blanco y negro. Un juego teatral que invita a ponerse en la piel de nuestros abuelos y, desde las cerezas de esa memoria que florece en los recuerdos, sentir que esa misma vida -a pesar del color con que se mira, las guerras, el dictador de turno y tantas otras cosas- late siempre a golpe de emociones, más allá del tiempo.



Con:
Arturo Collados
Ana Polo
Dani Sirvent
Juan Effman "Sonny"
Marta Méndez
Chelo Oñate
Enrique Martínez
Leticia Garrigós
Alba Domingo
Mario Hernández
Mª Elena Cuenca

Aytes. dirección: Mario Hernández

Vestuario: Alba Domingo
Música: Mª Elena Cuenca
Espacio escénico: Jesús Cracio
Fotografía y diseño: Dani Sirvent
Iluminación y sonido: Visisonor
Asesor documentación: Manuel Santos
Selección banda sonora: Pilar Velasco

Dirección Teatro Universitario de la Universidad de Alicante: Juan Luis Mira
Dirección: Jesús Cracio

Molins 2007-2008

1-2-3 MOLINS

Lectura dramatitzada de peces curtes de Manuel Molins

Ha estat una satisfacció molt gran treballar textos de Molins dins l'àmbit universitari.

La recerca i l'anàlisi dels seus textos ens ha permés endiosar-nos en l'imaginari d'aquest dramaturg. Un imaginari que ens ofereix un producte acual,crític, lúcid i intel-ligent que no deixa indiferent el lector-espectador.

L'Aula de Teatre Universitari se sent privilegiada per poder donar a conéixer part del nombrós repertori de Manuel Molins.


Tomàs Mestre
Director de l'aula de Teatre Universitari

PROGRAMA

Atracament, interpretat per Sergi Gir
El perfum, interpretat per Lucía Mendoza i María Navarro
Abú Magrib, interpretat per Elena Candela i Josep i Tomàs Mestre
Happy Birthday to you, interpretat per Sandra Monserrat i Joan LLuis Escoda
Tànger interpretat per Ignacio Chillón

Coreografia i jocs de moviment a càrrec de Maria Navarro sobre textos de Manuel Molins

Direcció Tomás Mestre

Pséudolo 2007-2008

Con motivo de la consagración del templo de Cibeles en Roma, 4 al 10 de abril del año 191 a.C., el mismo año en que las tropas romanas derrotaban a Antioco III de Siria en Termópilas, Plauto estrenó esta comedia. El encargo le llegó de Marco Junio Bruto, el pretor encomendado de organizar los Ludi Megalenses, cuando ya su edad era avanzada y este consagrado autor de comedias había alcanzado la madurez artística. En su vejez, según palabras de Cicerón, Plauto sentía una especial predilección por esta comedia.

La trama es prototípica de la comedia plautina, al igual que sus personajes. Un joven, Calidoro, está enamorado de una joven prostituta, Fenicio, que es explotada por Balión, el lenón; éste compromete su venta a un soldado macedonio que fía el éxito de la transacción a su ayudante Hárpax. Pséudolo tiene que intervenir, a ruego de su amito, para tejer un complicado entramado de engaños en el que se ve involucrado el padre de Calidoro, Simón.

Sobre esa trama tan esquemática, Plauto desarrolla una puesta en escena que pretende sorprender a cada momento al espectador con la aparición de nuevos personajes, las escenas cantadas - las más logradas de todo el drama plautino- y el vivo desarrollo de los diálogos. Que Roscio, el amigo de Cicerón, más de 100 años después siguiera representando el papel de Balión habla del éxito que obtuvo entre los espectadores romanos.

Porque es justamente esa trabajada simplicidad y la fácil identificación de los caracteres representados, por encima de algunas inconsistencias argumentales, temporales o espaciales -la acción transcurre en Atenas, no en Roma-, la que propicia el triunfo del amor y la diversión. En suma, Pséudolo, fiel al objetivo del arte dramático, consigue que texto y representación se fundan en un todo para servir al espectáculo.


Juan Francisco Mesa



Ester Sánchez    Jefa de sala
Alejandro Blasco    Pséudolo
Arturo Collados    Calidoro
Victoria Baeza    Asterisco
Ana García    Fenicio, Meretriz
Fernando García    Balión
Javier Monzó / Antonio Navarro    Simón
Loles Moreno    Califona
Adrián Vizcaíno    Hárpax
Óscar Abad    Carino
Paola Verdú    Cocinera, Meretriz
Jesús Montoya    Simio

MÚSICOS:
Enrique Aparicio    Teclado, Guitarra
Elena Barrón    Flauta travesera
Carlos García    Guitarra / Jefe de la Compañía
Marisa García    Clarinete
Raúl Juan    Guitarra, Teclado
Irene Marcelo    Piano
Ángela Molas    Batería / Nota a pie de página
Pau Orera    Bajo

ESCLAVOS:
Santiago García
Enrique Martínez
Encarnita Segarra

MERETRICES:
Helia Aguilar
Selena Bevilacqua
Laura Buil
Lucía Candela
Irene García
Susana Martínez
Nuria Tévar

ILUMINACIÓN Y SONIDO:
Visisonor

VESTUARIO Y FIGURINES:

Ester Sánchez
Elena Barrón
Alejandro Blasco

CONFECCIÓN:

Taller de Costura Ana

PELUQUERÍA Y MAQUILLAJE:

Elena Barrón

MAQUILLADORA:

María Sánchez

CARTEL:

Alejandro Blasco

MAQUETACIÓN E IMPRESIÓN:

Incube

COMPOSICIÓN MUSICAL:

Raúl Juan
Enrique Aparicio
Carlos García    
Elena Barrón

DIRECCIÓN Y ARREGLOS MUSICALES:

Raúl Juan

LETRAS CANCIONES:

Elena Barrón
Ester Sánchez
Carlos García

DIRECCIÓN CANTO:

Ester Sánchez

COREOGRAFÍAS:

Laura Buil
Irene García

REGIDORES:

Loles Moreno
Enrique Martínez

AYUDANTE DE DIRECCIÓN:

Alejandro Blasco

TRADUCCIÓN Y VERSIÓN:

Juan Francisco Mesa

DIRECCIÓN Y ADAPTACIÓN:

Andrés Vinaches

Ifigenia en Áulide 2006-2007

El texto de Ifigenia en Áulide está lleno de escollos que condicionan su puesta en escena, pues este drama se estrenó con posterioridad a la muerte de Eurípides, por su propio hijo, siéndole otorgado el primer premio del certamen dramático de las Grandes Dionisias con carácter póstumo.
Las dificultades de traducción comienzan por la propia elección del texto original, pues las ediciones modernas presentan importantes divergencias no solo con respecto a pasajes breves, sino también respecto a cuestiones de mayor envergadura que afectan a la propia estructura de la obra: la posición del largo parlamento que constituye el prólogo de la obra, o la dudosa autenticidad del último episodio de la tragedia son solo algunos ejemplos.

Para el director que se acerca a la tragedia antigua con la intención de emprender un montaje no solo interesante y atractivo para el espectador actual, sino también riguroso y fiel a la esencia del drama antiguo, todos estos aspectos son absolutamente relevantes, pues inciden en la concatenación de las acciones, la coherencia de los personajes y, en general, en la comprensión de la obra.

Por su parte, el traductor debe respetar el texto original, pero también ser capaz de acortar la enorme distancia que suponen los 2.500 años que nos separan del día en el que se representó la obra por primera vez. A este espacio temporal, se suma la del propio lenguaje, pues la tragedia griega es poesía de altísimo nivel, y esto supone un alejamiento brutal. La tragedia tiene su propio registro, que no es el cotidiano, pero que nada tiene que ver con la frialdad. Es un vehículo de expresión solemne y natural, intelectual y emotivo; es la lengua que habla de la condición humana con todo lo que tiene de intemporal.

Sobre Ifigenia en Áulide ha recaído la leyenda de que no fue acabada por el propio Eurípides. No es el momento de entrar en estas cuestiones. Me limitaré a decir que si no es del propio Eurípides, sí es muy euripidea y son incuestionables tanto la belleza de esta obra como su modernidad.

La tragedia de Ifigenia es el relato de un martirio, el de un ser humano sacrificado por voluntad divina y por amor a la patria. Su argumento enlaza con el mismo ciclo legendario de otras obras literarias griegas que cantaban el rapto de Helena y la Guerra de Troya.

Los griegos han sido humillados por los bárbaros de Asia; el príncipe Paris se ha atrevido a raptar a Helena, y vive con ella en su palacio de Troya. Como respuesta a semejante ultraje, todos los caudillos griegos, obligados por un juramento de honor, han embarcado sus tropas y reunido una inmensa flota que navegará bajo el mando de Agamenón.

El punto de partida de esta expedición es el estrecho paso de Áulide y es, también, donde tiene lugar la tragedia. Allí están congregadas las naves griegas repletas de guerreros abrazados a relucientes escudos, deseosos de venganza, impacientes por demostrar su valor, esperando la orden de zarpar.

Sin embargo, el disgusto se está apoderando del ejército, pues no hay viento para empujar las naves y la expedición no se pone en marcha. Consultado el adivino Calcante comunica el terrible mensaje de la diosa Ártemis: si los griegos quieren viento, tendrán que sacrificar a Ifigenia, la hija de Agamenón.

En un primer momento, Agamenón ha obedecido a su impulso de negarse a matar a su hija, pero después ha cedido ante otras consideraciones; pesa demasiado su deseo de gloria, su miedo a la divinidad, su reputación ante los otros caudillos, y la presión del ejército: por todo ello acaba consintiendo semejante atrocidad. Con el pretexto de casar a Ifigenia con Aquiles, ha enviado una carta a su esposa Clitemnestra para que se presente en Áulide junto con Ifigenia.

La tragedia comienza poco antes del amanecer, en pleno verano; Agamenón sale de su tienda desquiciado por el insomnio y la culpabilidad. Arrepentido, otra vez, de la decisión que ha tomado, se encuentra con un anciano de su séquito.

María Paz López Martinez

INTÉRPRETES

Personajes:
 
Agamenón............................................................................Enrique Piera
Anciano................................................................................Encarna Segarra
Menelao................................................................................Fernando García
Mensajero.............................................................................Miguel Ángel López
Clitemnestra..........................................................................Loles Moreno
Ifigenia..................................................................................Ariana Martínez
Nodriza..................................................................................Francisca López
Aquiles..................................................................................Miguel Ángel Bravo
Calcante.................................................................................Roberto Sparano
 

Coro de doncellas de Calcis:
 
Corifeo.............................................................................Irene Marcelo
Coreutas...........................................................................Paola García
                                                                                         Mª José Alpañés
Bailarinas...........................................................................Laura Martínez
                                                                                         Vanessa Yago
                                                                                         Laura Buil
                                                                                         Elisabeth Nicolás
                                                                                         Ana Sánchez
                                                                                         Gracia Urraca
                                                                                           

Coro de instrumentistas:
 
Arpista..................................................................................Noelia Junquera
Oboísta.................................................................................Miriam Aracil
 

FICHA ARTÍSTICA

Dirección y Dramaturgia......................................................Charo Amador
Traducción y versión...........................................................María Paz López  
 

Composición musical
Música para Ifigenia en Áulide.............................................José María Vives Ramiro

Coreografía........................................................................María Obdulia Díaz
Asesora de técnica Vocal...................................................Begoña Frutos
Escenografía y Cartel..........................................................Enrique Piera
Iluminación.........................................................................Ximo Hernández
Vestuario...........................................................................Charo Amador
                                                                                          Loles Moreno
Realización escenografía y atrezzo.......................................Talleres Piñero
Realización Vestuario..........................................................Isabel López
                                                                                          María Martínez
                                                                                          Loles Moreno
Atrezzo..............................................................................Enrique Piera
Maquillaje..........................................................................Yolanda Escrich
 
COLABORA: CONSERVATORIO SUPERIOR DE DANZA DE ALICANTE

El Blues de Macky Navaja 2006-2007

Una comedia musical que tiene como punto de partida la ÓPERA DE LOS TRES PENIQUES de B. Brecht para acercarse especialmente al público joven desde planteamientos actuales. Con una nueva banda sonora, compuesta expresamente para el espectáculo, EL BLUES DE MACKY NAVAJA nos cuenta y canta cómo la ambición del poder puede planear sobre las relaciones humanas desde ámbitos opuestos, y cómo al final siempre termina pagando los platos rotos quien menos culpa tiene.

Con:
ARTURO COLADOS
YOLANDA AMORES
LETICIA GARRIGÓS
DANI SIRVENT
MARTA MÉNDEZ
INÉS POMBO
ROBERTO BRU
RAQUEL GONZÁLEZ
PABLO DEL VAL
ANDREA MELIVEO
LUCÍA SANCHEZ
GABRIEL ESTAÑ
SANTI GARCÍA
ALEJANDRO BLASCO
MER MARTÍNEZ ABARCA
CHELO DONATE
CARLOS GARCÍA
ANA POLO
SILVIA VÁZQUEZ
NANDO ARROYO
ALICIA MORENO
CELIA MARTÍNEZ
JUAN SCHAFFER “SONNY”
DAVID PARRA
ANGELES ARRATIA
DIANA SÁNCHEZ
ESTHER ZARZOSO
INÉS CARBALLO
LAURA DOMENECH
ENRIQUE APARICIO

Espacio escénico: INÉS CARBALLO Y ANDREA MELIVEO

Vestuario: RAQUEL GONZÁLEZ y ANA POLO

Atrezzo: LAURA DOMENECH

Cartel y programas: NENE

Fotografía: DANI SRVENT y DAVID PARRA

Canciones compuestas por: JUAN LUIS MIRA

Música en directo: LUCIA SÁNCHEZ, CARLOS GARCÍA y ENRIQUE APARICIO

Coordinación musical: LUCÍA SÁNCHEZ

Coodinación técnica: VISISONOR

Producción ejecutiva: CHELO DONATE y MER MARTÍNEZ ABARCA

Diseño luminotecnia: JUANLUIS MIRA

Coreografías: PEDRO DEL REY.

Ayte coreografía y asistente dirección: ANDREA MELIVEO
DIRECCIÓN: JUANLUIS MIRA

En cap cap cap 2006-2007

UNA IDEA ABSURDA UN COMPORTAMENT ABSURD

El Teatre de l'absurd és un gènere teatral cultivat per escriptors europeus i americans entre els anys 40 i 60 del segle XX.

Les característiques peculiars del teatre de l'absurd són l'abandonament deliberat d'una construcció dramàtica racional i el rebuig del llenguatge lògic conseqüencial. L'estructura tradicional (trama d'esdeveniments, concatenació, resolució) és substituïda per una alògica i insignificant successió de situacions, relacionades per una feble i efímera traça (un estat d'ànim o una emoció).

El teatre de l'absurd es caracteritza per diàlegs aparentment sense significat, repetitius i dramàtics sense connexions lògiques que creen una atmòsfera de somni. Si en el passat aquest tipus de teatre era només portador de dramatisme, recentment el públic ha descobert també el seu vessant tragicòmic.

RepARrtimEnt

SaNDra MontsERrat
LUcía MenDOza JOan LLuís EsCodA
MarÍa NavaRrO
SErgi GiR
IgnACio CHillón
ELEna CandELa
JOsep CabAlleRo
AitAna MesTre TorTosA
Tomàs Mestre

EscENograFia i CarteLleria AJo

LluM i so VISiSOnor

MúsiCa OviDi TwinS “A KaboTaes”

DireccIó Tomàs MesTre

Actuacions:
18.05.2007 Lleida (Xarxa Lluis Vives)
23.05.2007 Paranimf. Estreno
10.07.2007 Benissa
24.07.2007 Seu d’Alacant. Nits Seu d’Alacant
28.09.2007 Mutxamel. Correllengua
19.10.2007 Mislata. XXV Concurs de Teatre “Vila de Mislata”. Teatro del Centro Cultural de Mislata. 22.30 horas
22.01.2008 Paranimf (12:00 horas)
24.01.2008 Servei d’Activitats Culturals- Universitat de les Illes Balears. Lloc: Teatre Municipal de Palma (passeig Mallorca, 9). 20:00h

Call Center 2005-2006

Cinc joves convertits en autòmats d’una empresa de venda telefònica conviuen amb la rutina d’un treball escarnat, lluny de la seua professió, com alternativa per a sobreviure en una societat competitiva i aniquilant. Ells despullen les misèries i els valors perduts d’aquesta societat, on la mercaderia és l’ésser humà i l’engany el mitjà de venda; no hi ha límits per a aconseguir la meta i el temps és l’arma que regeix el mercat. Desuna Cable és el nom que va triar Angelet per a contar-nos aquesta història que ens fa reflexionar sobre la manera en què vivim, els problemes a que s’enfronta una generació davant del futur incert no sols en l’àmbit laboral sinó també en el moral. Una comèdia àcida i trepidant con un tir.

Dirección: TOMÁS MESTRE & MARIETA SÁNCHEZ

Maletas 2005-2006

Maletas es una fábula escénica sobre el viaje, ese proceso que iniciamos nada más zambullirnos en el vientre materno y que no sabemos dónde tiene la parada. Cada maleta encierra un sueño o quizás cada sueño lleva dentro una maleta. Vivimos en una ciudad donde llegan miles de sueños con maletas o sin ellas, para soñar con nosotros. Un día fuimos nosotros los que las llevamos. Siempre hay que tener una maleta cerca. Por si acaso. Porque la vida es una viaje a cualquier parte o a ninguna. Hay tantas maletas donde cabe todo. Y tantas maletas vacías...

Dirección: JUAN LUIS MIRA

Electra 2005-2006

Electra es hija de los reyes de Micenas, Agamenón y Clitemnestra. Cuando el rey regresa de la expedición a Troya es asesinado por su mujer y su amante, Egisto. Electra, protagonista del drama, salva a su pequeño hermano Orestes de las manos de su madre y lo manda al extranjero. Desde ese momento vivirá Electra largos años esperando que algún día regrese Orestes para vengar el asesinato de su padre.
La obra plantea la licitud del matricidio, ya que los dos hermanos terminan por dar muerte a su propia madre. Electra tiene todas las condiciones para mantener constante el interés del espectador. Además, cuando ese interés se consigue con un nivel poético y conceptual y con una maestría descriptiva de personajes y situaciones difícilmente superable, podemos decir que estamos ante una obra de arte.

Dirección: ANDRÉS VINACHES

Dakota 2004-2005

Durante el curso 2004-05 se realizó la obra Dakota, un texto del reputado autor barcelonés Jordi Galcerán que en 1995 obtuvo el premio Ignasi Iglésias, uno de los más importantes de Cataluña, y que este año se ha alzado con el Max en la Categoría Mejor Autor Teatral en Catalán o Valenciano. Dakota es una historia de premoniciones y sueños hechos realidad, y plantea una cuestión esencial: la de la profecía que se autocumple.

Sinopsis

Después de un grave accidente, Hipòlit Feliu, un estomatólogo de merecida fama, sueña extraños personajes que auguran la muerte de su primer hijo. Meses más tarde, el niño muere durante el parto. Eso, unido a otras coincidencias, convence al doctor que sus sueños predicen el futuro…

Reparto

Hipòlit (Ignacio Chillón)
Laura (Sandra Montserrat)
Guillem (Vicent Camps)
Infermer (Josep Caballero)

Te invito a cenar Hamlet 2004-2005

Sinopsis
Hamlet, sin duda la obra más representada de todos los tiempos, puede hacerse sobre un escenario o, como es el caso, servirse sobre una mesa. Los espectadores/comensales, en torno a ella, comparten mantel con unos intérpretes/camareros/anfitriones/cocineros que guisarán, con todo el amor teatral del mundo, esta inmortal historia soñada a fuego lento. Buen Provecho.

Reparto

- Hamlet (Pascual Carbonell)

- Claudio (Iván Gisbert)

- Gertrudis (Mariló Poch)

- Ofelia (Isa Gómez Chaparro)

- Polonio / Sepulturero (Miguel Esteve )

- Laertes/Comediante (Mª José García)

- Marcela/Rossen (Nuria García)

- Horacio (Pedro Sánchez)

Lisístrata 2004-2005

Sinopsis
Se estrena esta comedia en el año 411 a.C, mientras Atenas está inmersa en la Guerra del Peloponeso. A este ambiente bélico ciñe Aristófanes el contenido de su Lisístrata. Bajo la envoltura de un lenguaje libre y desenfadado y de una peripecia escénica hilarante, Aristófanes presenta un problema grave y universal: el de la guerra y sus consecuencias.

Reparto

- Lisístrata (Ester Sánchez)

- Calonica (Paola Verdú)

- Mirrina (Ita Zamora)

- Aricia, coro (Marta Más)

- Béroe, coro (Victoria Baeza)

- Lámpito (Victoria Orts)

- Ismenia, coro (Verónica Gómez)

- Diosa Reconciliación (Emma Campos)

- El Corifeo (Carlos García)

- La Corifeo (Irene García)

- Comisario espartano, coro (Alejandro Orea)

- Cinesias, coro (Alejandro Blasco)

- Niño, coro (Carlos Gómez)

- Heraldo espartano, coro (Benito García)

- Magistrado ateniense, coro (Ignacio Núñez)

- Embajador espartano, coro (Adrián Vizcaíno)

- Coro (Óscar Abad, Enrique Aparicio, Roque Orts, Graciela Gonzálvez, Laura Vigueras, Mª José Villamayor, Mª José Alcaraz, Rosa Manzanaro, Lucía Candela, Sonia Navas, Paula Amérigo. )

Aduosadas 2003-2004

Tomando como punto de partida la obra de Neil Simon The odd couple, Juan Luís Mira ha realizado la versión libre Adosadas. La misma historia de desavenencias entre dos chicas que comparten un “adosado”, sus frustraciones amorosas y conflictos interiores en un Alicante actual, reviven este clásico de la comedia americana.

Això… o no? 2003-2004

Això… o no? es una obra que intenta reflejar distintos tipos de relaciones humanas: los conflictos entre padres e hijos, los problemas sentimentales de las parejas, los problemas y alegrías surgidas de las relaciones de amistad… Todo ello a través de distintas secuencias y una puesta en escena minimalista. La obra se ha inspirado en textos de reputados autores como Sergi Bellvell, Isabel Clara Simó, Paco Mir y Josep Peiró. El director, Tomàs Mestre, ha desarrollado una intensa carrera como actor y director teatral. En su faceta de director ha llevado a escena las obras El tonto es un sabio, El sexo débil, Histories del Play y Dones, entre otras.

Antígona 2003-2004

El Teatro Universitario Clásico realiza una de las mayores tragedias de Sófocles, Antígona, un clásico que pone de manifiesto cuestiones de actualidad: la rebelión de la mujer en un mundo de hombres y la tiranía de los poderosos. La protagonista, Antígona, se enfrentará al rey Creonte, encarnación de la autocracia. El Teatro Universitario Clásico ha preparado una adaptación de la obra con un lenguaje más moderno y directo, alejado de la retórica griega. Esta nueva versión de Antígona incluye música en directo (percusión y viento) y las intervenciones cantadas del coro. El objetivo de la obra, según el director de la obra Andrés Vinaches, es “que el público salga contento después de ver una tragedia”.

Itinerancias
-Sede Universitaria de Orihuela. 29 mayo 2004
-Sede Universitaria de Cocentaina. 5 junio 2004
-El Campello. 26 junio 2004
-Alicante. 2 diciembre 2004
-Aspe. 10 diciembre 2004
-Los Montesinos. 15 enero 2005

La asamblea de las mujeres 2002-2003

Durante el curso 2002 /03 se escenificó la obra La asamblea de las mujeres, del comediógrafo ateniense Aristófanes (444-385 a.C.), el poeta más importante de la comedia antigua, y el único del que han quedado obras íntegras. Tras el estreno de la obra en el Paraninfo de la UA, La asamblea de las mujeres itineró por distintos certámenes de teatro clásico, como el ya célebre Circuito de Teatro Clásico Juvenil de Segóbriga (Cuenca), y por las sedes universitarias y localidades de la provincia de Alicante. Además, para el desarrollo del taller se ha contado con reputados profesionales y especialistas en teatro clásico, que han aportado sus conocimientos en la materia.

Itinerancias
-Sede Universitaria de Cocentaina. 30 octubre 2003
-Sax. 15 noviembre 2003
-Denia. 26 noviembre 2003
-Alicante. Teatro Principal. 5 diciembre 2003
-Aspe. 12 diciembre 2003
-Beneixama. 24 enero 2004
-Sede Universitaria de Cocentaina. V Mostra de Teatre Vila de Cocentaina. 7 febrero 2004
-Petrer. 20 febrero 2004
-Banyeres de Mariola. 5 marzo 2004

Minim.mal show 2002-2003

Minim.mal show es un juego teatral que, partiendo de las premisas y guiños del arte minimalista, va creciendo, secuencia a secuencia, para contarnos cómo cualquier signo que se refleje sobre un escenario, igual que ocurre sobre el escenario de la vida, es susceptible de desorbitar sus significados. Cuarenta y una secuencias representadas por cinco personajes, tres hombres y dos mujeres, todos ellos jóvenes, todos ellos con un toque de distinción, de aparente “glamour”. Como si estuvieran en una pasarela de moda, desfilan ante la vista del espectador y “pasean” su trivialidad. Cada pase es una fugaz historia que nos habla de encuentros y desencuentros. Y de desenlaces insospechados. Humor, erotismo, absurdo.

 

 

Colaboraciones

El Vicerrectorado de Extensión Universitaria de la UA, con la colaboración de diferentes entidades y asociaciones, efectúa producciones con el fin de divulgar y promocionar las artes escénicas.

Agnes de Dios 2011-2012

El texto Agnes de Dios, de John Pielmeier, se sitúa en un convento de clausura donde ha acontecido un suceso insólito. Agnes, una jovencísima novicia, ha tenido un bebé sin que nadie, ni siquiera ella misma, supiera que estaba embarazada. Una psiquiatra indaga en busca de una explicación razonable para un hecho que aparenta ser resultado y prueba de una intervención divina.

 - Quiero que trate a Agnes sin prejuicios, o de lo contrario, que sea justa y abandone el caso.

- ¿Espera mis aplausos por el modo en que está tratando a esta criatura?

- No claro… para Vd. no es una criatura. Para Vd. es otra desgraciada mujer que no ha crecido, una mujer que gracias a su sabiduría va a conseguir aprender que en el mundo hay mucha gente que no cree en Dios.

- ¡Gente que jamás ha doblado las rodillas ante nadie! ¡Gente que se enamora, tiene hijos y hasta es feliz!

- ¡Doctora!…

 

 Premios:
  • Tercer Premio en el festival de teatro amateur Alicante a Escena por la obra En cap cap cap (2008)
  • Tercer Premio a la Mejor Obra y el Premio al Mejor Actor de Reparto para Joan Moreno por la obra Antaviana, de Pere Calders, en el XXVI Concurs de Teatre Vila de Mislata (2008)
  • Premio al Mejor Actor en el Certamen Palmireno / Caja Negra (2004) por Això… o no?
  • Premios a la Mejor Obra y a la Mejor Actriz en el Certamen de Teatre Vila de Mislata, así como las nominaciones al Mejor Actor y a la Mejor Dirección. (2004) por Això… o no?

 

 

Las Huellas de la Barraca 2012

Las Huellas de la Barraca 2012 es un proyecto en el que colabora el Aula de Teatro de la Universidad de Alicante con la obra Aquel Fernando

 

 

Col·laboracions

El Vicerectorat d'Extensió Universitària de la UA, amb la col·laboració de diferents entitats i associacions, efectua produccions amb la finalitat de divulgar i promocionar les arts escèniques.

Agnes de Déu 2011-2012

El text Agnes de Déu, de John Pielmeier, se situa en un convent de clausura on ha esdevingut un succés insòlit. Agnes, una joveníssima novícia, ha tingut un bebè sense que ningú, ni tan sols ella mateixa, sabera que estava embarassada. Una psiquiatra indaga a la recerca d'una explicació raonable per a un fet que aparenta ser resultat i prova d'una intervenció divina.

 - Vull que tracte a Agnes sense prejudicis, o en cas contrari, que siga justa i abandone el cas.

- ¿Espera els meus aplaudiments per la manera en què està tractant a aquesta criatura?

- No clar… per a Vè. no és una criatura. Per a Vè. és una altra desgraciada dona que no ha crescut, una dona que gràcies a la seua saviesa aconseguirà aprendre que al món hi ha molta gent que no creu en Déu.

- ¡Gent que mai ha doblegat els genolls davant ningú! ¡Gent que s'enamora, té fills i fins i tot és feliç!

- ¡Doctora!…

 

PREMIS

  • Tercer Premi en el festival de teatre amateur Alacant a Escena per l'obra En cap cap cap (2008)
  • Tercer Premi a la Millor Obra i el Premi al Millor Actor de Repartiment per a Joan Moreno per l'obra Antaviana, de Pere Calders, en el XXVI Concurs de Teatre Vila de Mislata (2008)
  • Premi al Millor Actor en el Certamen Palmireno / Caixa Negra (2004) per Això… o no?
  • Premis a la Millor Obra i a la Millor Actriu en el Certamen de Teatre Vila de Mislata, així com les nominacions al Millor Actor i a la Millor Direcció. (2004) per Això… o no?

 

Les Petjades de la Barraca 2012

Les Petjades de la Barraca 2012 és un projecte en el qual col·labora l'Aula de Teatre de la Universitat d'Alacant amb l'obra Aquell Fernando

 

 

 

 

Servei de Cultura


Servicio de Cultura
Universitat d'Alacant
Carretera Sant Vicent s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9387

Fax: (+34) 96 590 4649

Twitter: http//twitter.com/culturaenlaua

Facebook: http://facebook.com/culturaenlaua

Google+: http://goog.com/+CulturaenlaUA

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel. 96 590 3400 - Fax 96 590 3464